Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i caras amigues:
   Considereu si això és un home,
   Qui treballa en el fang
   Qui no coneix la pau
   Qui lluita per in tros de pa
   Qui mor per un sí o per un no.
   Considereu si això és una dona,
   Sense cabells i sense nom
   Sense forces per recordar
   Els ulls buits i el ventre fred
   Com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
Us confio, aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les al vostres infants.
   O que se us ensorri la casa,
   La malaltia us impossibiliti,
   Els vostres fills us girin la cara.

Primo Levi.

Este es el comienzo de 'Si això és un home' ('Se questo è un uomo'). Palabras sangrantes de un químico italiano que fue deportado a Auschwitz y que salió vivo al final de la guerra.
No sé si voy a ser capaz de digerir su historia.
En mi casa caliente. En la que vivo segura.